Lluita
Has fallat vuit vegades en apuntar l’ull del brau
que s’acostava, però tens la que fa nou i encara
la bèstia que rebufa i perd la baba. La teva vista
tria: dret, esquerre, la impavidesa que pot fer-te
guanyar, salvar la vida buida dels desigs engolits.
Mataràs el fracàs altre vegada; la teva arma la fe
en l’ordre dels intents, que mai no has pres el nou
sense acabar el que és vell. Que tu has tingut els
morts per enterrar-los, i aquestes banyes dures
dels desapareguts seran dins d’un instant inèrcies
paral·leles, llavor sobre la terra. Dos mil lliures
d’afany que veuràs refredar-se des de l’ombra del
salze. La teva esquena evaporant-se i el camí que
t’avia vers el son dels teus fills, la teva casa.
(La lucha
Has fallado ocho veces al apuntar al ojo del toro
que venía, pero tienes la que hace nueve y todavía
a la bestia que sopla y pierde la saliva. Tu vista
escoge: el izquierdo o el otro, la impavidez que puede
hacer que ganes, salvar tu vacía vida del deseo tragado.
Matarás, otra vez, el fracaso; es tu arma la fe en
los intentos ordenados, que no has tomado aquello nuevo
sin acabar lo que era viejo. Que tu, sí has tenido
tus muertos y has podido enterrarlos, y estos cuernos tan duros
de desaparecidos serán, en un instante, inercias paralelas,
semen sobre la tierra. Dos mil libras de afán que
verás enfriarse desde la sombra del sauce. El sudor
en tu espalda se evapora y el camino te lleva donde
sueñan tus hijos, a tu casa.)
ANNA AGUILAR-AMAT
España